Amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals

dimarts, 20 de desembre del 2011

LA CIÈNCIA, BASE DEL NOSTRE PROGRÈS: Sinopsi de "L'edat dels primers europeus (Atapuerca)"



Atapuerca és una font constant de troballes pel que respecta al passat remot de la humanitat. Com es diu a la nostra nova obra LA CIÈNCIA, BASE DEL NOSTRE PROGRÈS: “Els jaciments d'Atapuerca són un tresor per a la humanitat ja que ens documenten aquesta fosca part de la història de l'home que es coneix col·loquialment com "l'edat de pedra" o el Plistocè en termes geològics. La Sierra de Atapuerca està en una situació privilegiada. A 14 quilòmetres a l'est de la ciutat de Burgos, geològicament forma part de la contrafort occidental de la Serralada Ibèrica, a cavall entre dues grans conques terciàries, la del Duero i la de l'Ebre que actualment formen dues conques hidrogràfiques comunicades pel corredor de la Bureba. Aquest pas posa en contacte els dominis Mediterrani i Atlàntic i Atapuerca es converteix en pas obligatori per als humans i altres mamífers que migraven des del Mediterrani a l'Atlàntic (i viceversa) en les seves migracions, bé estacionals, bé buscant condicions de vida més favorables.”



Us oferim la sinopsi de “L'edat dels primers europeus: la datació dels fòssils humans del Plistocè d'Atapuerca (Burgos)” que també forma part de l’obra LA CIÈNCIA, BASE DEL NOSTRE PROGRÈS (http://www.tibidaboedicions.cat/node/125) i que explica en detall de quina forma entendre i quina és l’utilitat per als paleontòlegs de diverses restes trobades.



SINOPSI


Els fòssils dels éssers humans més antics del continent europeu es troben al jaciment de la Gran Dolina, a la Sierra de Atapuerca. Les anàlisis dels rosegadors, paleomagnètic i radiomètric ens donen una datació d'uns 800.000 anys per a aquests primers pobladors europeus. Als sediments de les coves d'Atapuerca trobem els fòssils humans i els d'altres mamífers que van viure al costat de l’home. La millor col·lecció de fòssils humans del Plistocè mitjà (300.000 anys) és la de la Sima de los Huesos. La indústria lítica que hi ha a la majoria dels jaciments permet conèixer la manera de treballar d'aquells éssers lligats a les arrels de la nostra història. Amb els fòssils de la Gran Dolina i la Sima de los Huesos hem pogut conèixer la història dels primers europeus. En aquest article no parlarem de paleontologia humana sinó de com es pot conèixer l'edat dels jaciments mitjançant l'estudi paleontològic dels petits mamífers. Aquests animals (ratolins, talpons, hàmsters, lirons, marmotes) són la clau per conèixer l'edat relativa (Bioestratigrafia) i un valuós complement d'altres tècniques de datació com la radiometria, la termoluminescència o la magnetostratigrafia. També complementen la reconstrucció del paisatge i els canvis de clima durant el Plistocè.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada