Amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals

dilluns, 13 de desembre de 2010

Avançament editorial: Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana





Us oferim el text d’un dels apartats de l’obra “Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana” com a avançament, ja que l’obra sortirà a la venda en breu. Així us podeu fer una idea de com es tracten els temes.







Ara bé, no oblideu que és un obra que compta amb suport DVD, així que cada tema, va acompanyat d’arxius multimèdia, que el fan més entenedor i dinàmic.







Com sempre, restem a la vostra disposició, si voleu més informació a tibidabo@tibidaboedicions.cat, a la web www.tibidaboedicions.cat i tel. 93 212 69 49.













13. Per què els sistemes informàtics fallen?







Els ordinadors (i els programes informàtics) són un element cada cop més present a la nostra vida quotidiana. Darrere d’un caixer automàtic, una centraleta telefònica, el quadre de comandaments d’un cotxe o els controls d’un avió s’amaguen ordinadors que fan les funcions per a les quals han estat designats.







L’impacte que tenen els sistemes informàtics a la nostra vida és tal que el seu mal funcionament pot causar-nos petites molèsties (com el cas d’un caixer automàtic fora de servei) o costar-nos la vida (com va passar amb la nau espacial Columbia). Però, per què el software és tan propens a fallades? Què el diferencia d’altres productes construïts per l’home? Quin tipus de control es duu a terme actualment al software? Què es pot fer per reduir el nombre de fallades que presenta el software?




70




Aquest article vol respondre a aquest tipus de preguntes, per donar una idea al lector de les tècniques actuals per controlar i millorar la qualitat del software. És probable que gairebé tothom hagi sentit algun cop històries relacionades amb fallades de sistemes informàtics. Són ja clàssiques les històries de la nau espacial Columbia, l’aeroport de Denver, l’Airbus 320, el pentium i un llarg etcètera, on el comportament no esperat del sistema software comporta conseqüències no desitjades. En algun dels casos citats, la nau espacial Columbia o l’Airbus 320, les conseqüències no desitjades van arribar a ser fatals, ja que van costar vides humanes. En els casos de l’aeroport de Denver i el pentium, tot i que les conseqüències no van arribar a ser fatals per a la vida humana, sí van causar trastorns importants.







És cert que l’ordinador (i els programes informàtics) és un element cada cop més present a la nostra vida quotidiana. Darrere d’un caixer automàtic, una centraleta telefònica, el quadre de comandaments d’un cotxe o els controls d’un avió s’amaguen ordinadors que fan diligentment sense parar les funcions per a les quals han estat programats... no tan diligentment, podria pensar algú referint-se al comportament no previst d’aquests aparells.







Per als profans en la matèria, els ordinadors són màquines amb comportament intel·ligent de les quals sembla sortir-hi màgia. Tanmateix ni hi ha cap mena de màgia a màquines el cor de les quals està format per circuits íntegrament de silici. El funcionament d’un ordinador es tradueix en l’execució successiva per part de la màquina d’una sèrie d’instruccions precises, igual que quan un poeta recita els versos escrits a un manuscrit per delectar-nos les orelles amb una història apassionant.







71




De la mateixa manera que el poeta pot introduir faltes d’ortografia, sintàctiques o semàntiques als versos que compon, el programador pot introduir faltes a la seqüència d’instruccions que ha d’executar l’ordinador. I de la mateixa manera que les frases mal compostes poden causar frases malsonants per a les nostres orelles, les faltes als programes informàtics poden causar comportaments inadequats per part del sistema, o fallades del mateix.







Un cop aclarida la màgia dels ordinadors, la pregunta està servida: si un ordinador es limita a executar les ordres que li han programat, per què el software és tan propens a fallades? Què el diferencia d’altres productes construïts per l’home? Quin tipus de control es duu a terme actualment al software? Què es pot fer per reduir el nombre de fallades que presenta el software? A ningú no se li acudiria comprar un electrodomèstic sense garantia, un producte




alimentari sense data de caducitat o que no en mostrés la composició o un cotxe que pogués quedar-se aturat al bell mig de la carretera, sense més. Però és cert que es compren programes (també anomenats software o sistemes informàtics) que són defectuosos i que misteriosament perden documents o presentacions importants, les corrompen o, simplement, deixen de funcionar sense més, obligant-nos a reiniciar el sistema, amb la consegüent pèrdua de dades.







El fet que el software falla és àmpliament acceptat pels usuaris. És més, la majoria dels usuaris (per no dir tots) consideren que fallar és una propietat inherent del software. Fins a cert punt tenen raó. Avui en dia no es pot vendre cap mena de software assegurant que és lliure de fallades, que és el mateix que assegurar el seu funcionament. 72




Les aplicacions de la ciència a la nostra




En molts casos no és per negligència del fabricant; simplement passa que les faltes existents al software escapen als controls de qualitat imposats pel fabricant (també anomenat desenvolupador) per diversos motius, com poden ser la complexitat del mateix software o la probabilitat que la fallada es produeixi sigui molt baixa. En d’altres casos el fabricant fa el software apressadament, posant per davant la data de llançament al mercat del producte als controls de qualitat als quals hauria de ser sotmès l’esmentat producte.







El control de qualitat d’un producte software és diferent al d’altres productes produïts per la indústria, ja que, a diferència d’una peça mecànica, no és res tangible. El control de qualitat d’un producte software es pot aconseguir utilitzant dos tipus de mesures:







- Preventives. Són les mesures preses a priori o abans de fer el software. Defineixen una sèrie d’activitats a seguir durant la construcció del software, per a que el producte obtingut no sigui de mala qualitat.







- Correctives. Són aquelles mesures que es prenen a posteriori, un cop construït el producte software. En aquest moment s’avalua la qualitat del mateix i, si el valor obtingut és inferior al desitjat, es proposen millores a l’esmentat producte o al procés seguit per a construir-lo.







Dins de les mesures preventives s’agrupen totes les activitats relacionades amb el procés seguit per a la construcció de sistemes informàtics. Engloben les bones maneres o bon fer d’un sistema. De la mateixa manera que una casa no es fa començant a posar totxanes sense sentit, sinó que han de passar per etapes en les quals es fa un estudi geològic del terreny, es fan uns plànols de la mateixa, etc., desenvolupar un sistema software no és posar-se a treballar sense més, sinó que requereix passar per una sèrie d’etapes prèvies d’anàlisi del problema i disseny del sistema a construir.







Dins de les mesures correctives s’engloben les activitats pròpies de l’avaluació del producte software. L’avaluació d’un producte software es pot realitzar seguint dues estratègies diferents:




- Anàlisi estàtica. Estudien propietats del sistema software que són visibles quan aquest està en repòs.







- Anàlisi dinàmica o proves. Estudien propietats del sistema software que només poden manifestar-se quan el sistema es posa en funcionament.







Les tècniques d’anàlisi estàtica es basen en estudiar la forma del sistema, mentre que les tècniques d’anàlisi dinàmica es basen en estudiar el comportament del sistema. A aquestes alçades el lector ja ha de tenir una idea que els esforços per garantir la qualitat d’un sistema software són importants, tanmateix, resulten insuficients. Potser en el futur, quan la investigació en aquest tema avanci, o quan la programació no sigui tema d’humans, sinó de les pròpies màquines, es podrà arribar a produir software lliure de fallades al 100%.



Només afegir que aquesta obra està disponible online (vegeu subscripció online a "Ciència i societat" http://www.tibidaboedicions.cat/)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada