Amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals

dijous, 15 de setembre del 2011

CRISI DE SALINITAT DEL MESSINIÀ: fragment de la nostra propera obra de ciència



Aquest fragment que tracta sobre la CRISI DE SALINITAT DEL MESSINIÀ forma part d’una obra que estem preparant i que esperem publicar en breu. Serà una obra que estarà formada per un llibre, acompanyat de DVDs, i que tractarà diversos temes de ciència, tots ells elaborats per experts en el tema en qüestió.



“Fa una mica més de 5,5 milions d'anys, el nivell del mar a la Mediterrània va disminuir de manera considerable (entre 400 i 2.500 m, segons diferents autors). Aquest fenomen va ser causa del tancament de la connexió entre la Mediterrània i l'Atlàntic a la zona de l'actual estret de Gibraltar. Aquest episodi es coneix amb el nom de crisi de salinitat del messinià i va donar lloc a l'acumulació de grans masses salines al fons marí. La baixada del nivell del mar va provocar l'erosió de profunds valls fluvials. Al cap d'uns 400.000 anys, es va obrir de nou la connexió atlàntica per Gibraltar i la Mediterrània es va tornar a omplir, inundant les valls i donant lloc a les conques sedimentàries marginals pliocenes, especialment desenvolupades a la part nord-occidental.”




Foto d’una platja a la Mediterrània: Autor E.Calvo (www.fotolog.com/ecalvo)


dijous, 8 de setembre del 2011

AVANÇAMENT EDITORIAL: CIÈNCIA, BASE DEL NOSTRE PROGRÉS



Us oferim un fragment de l’obra “Ciència, base del nostre progrés” que publicarem en breu:



“A les escoles se'ns ensenya que la Lluna gira al voltant de la Terra. No obstant això, aquesta afirmació constitueix només una veritat a mitges. Des d'un punt de vista físic seria més correcte dir que els dos astres, Lluna i Terra, giren al voltant del seu centre de gravetat comú. La Terra és més massiva i, per tant, el centre de gravetat del sistema Terra-Lluna es troba més proper al nostre planeta que a la Lluna. La Lluna completa una volta al voltant d'aquest punt cada mes, i amb força aproximació es pot dir que el centre de l'òrbita lunar és la Terra. Però també la Terra descriu una volta al mes al voltant del centre de gravetat del sistema Terra-Lluna. L’«òrbita» que segueix la Terra en aquest desplaçament no és molt gran, però existeix i indueix una alteració mesurable sobre la posició del nostre planeta. Si la Lluna fos invisible, encara podríem deduir la seva existència mesurant el minúscul vaivé mensual de la Terra.”




La foto pertany a la nostra obra Apollo XIII (Biblioteca del Espacio), http://www.tibidaboediciones.com/node/91