La UAB i el CREAF han desenvolupat l'Atlas d'idoneïtat d'espècies llenyoses de la Península Ibèrica

Un equip d’investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) han desenvolupat l’Atlas d’idoneïtat d’espècies llenyoses de la Península Ibèrica. Es tracta d’un “conjunt de mapes digital que es pot consultar per Internet, i que mostra per primer cop el grau d’adequació a les condicions climàtiques de les principals espècies que formen els boscos a tota la Península Ibèrica, tant en l’actualitat com en el futur, amb prediccions per a mitjan aquest segle. Les dades mostren una tendència dels boscos a ascendir en altitud i a migrar cap al Nord.”

Per primer cop, aquest atles proporciona una visió global de la situació a la Península i se’n poden derivar dades molt interessants, com ara, veure quines espècies es veuran perjudicades o afavorides pel canvi climàtic.

A més, l’atlas és d’accés públic per internet. Aquest és l’enllaç: http://www.opengis.uab.es/wms/IdoneitatPI/index.htm

Si voleu més informació, podeu consultar també: http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/un-nou-atlas-online-mostra-com-el-canvi-climatic-canviara-la-distribucio-dels-boscos-iberics-1090226434100.html?noticiaid=1290670901025

Foto: la imatge és del Lloyd Lake in Golden Gate Park, San Francisco, i l’autor és mbz1 a Wikimedia Commons.

NEOLOTECA: diccionari en línia de neologismes tècnics i científics en català

Si treballeu en l’àmbit tècnic i/o científic en llengua catalana, la NEOLOTECA és una eina molt útil. Es tracta d’un diccionari en línea de termes que recull els neologismes tècnics i científics que han estat normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT i que, a més, inclou la definició del terme i les seves equivalències en altres llengües.

http://www.termcat.cat/neoloteca/

Per exemple, en el cas de l’ADN ens dóna tota aquesta informació:

àcid desoxiribonucleic m

sigla ADN m

sigla DNA m

es ácido desoxirribonucleico

es ADN

es DNA

fr acide désoxyribonucléique

fr ADN

fr DNA

en deoxyribonucleic acid

en desoxyribonucleic acid

en DNA

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.

Nota: La sigla ADN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.

Foto: Autor Lin Kristensen (a wikimedia commons)

Un 24 de novembre: Aniversari de la publicació de la The origin of species

Un 24 de novembre, Charles Darwin publicava “The origin of species”, una de les obres científiques fonamentals. Per això pensem que és una bona idea la del Museu de Ciències de Barcelona que ha recollit en un document en algunes preguntes i respostes sobre aquesta teoria. Us el recomanem molt:

Document sobre la Teoria de l’Evolució: http://www.blogmuseuciencies.org/2010/11/la-teoria-de-l%e2%80%99evolucio-avui/

Entrada sobre Darwin a la viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Robert_Darwin

Foto de l'estàtua dedicada a Darwin al Museu de Ciències Naturals de Londres: autor Patche99z (a wikimedia commons)

A més, us recordem que tenim publicada una obra que us pot interessar: L'ORÍGEN DE LA VIDA

Us n'oferim un vídeo de l’obra: http://www.tibidaboediciones.com/videos/origen/origen.swf

I, si voleu, més informació sobre l’obra “L’orígen de la vida”: http://www.tibidaboedicions.cat/node/41

LES APLICACIONS DE LA CIÈNCIA A LA VIDA QUOTIDIANA: a la venda ben aviat!

Bon dia,

Només avançar-vos que ben aviat posarem a la venda en català i castellà l’obra LES APLICACIONS DE LA CIÈNCIA A LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA que constarà d’un llibre i tres DVDs.

“Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana” serà una obra de divulgació de la ciència que vol oferir al públic no especialitzat explicacions sobre les aportacions i canvis científics que estan tenint lloc en els camps de l’ecologia, la biologia, la medicina, la informàtica o la mecànica.

Us continuarem informant però, si en voleu saber més, només cal que ens feu arribar un correu electrònic.

Fins ben aviat!

Recomanació web: www.ciencianet.com

Voleu saber com funciona el microones? I quant sumen 2+2? I per a un enginyer? I per a un físic? I per a un matemàtic? Si voleu saber això i molt més, us recomanem la web de ciencianet. És una pàgina en castellà i, segons diuen: “Entra en estas páginas si quieres sorprenderte, divertirte, y encontrar información sobre aspectos curiosos y extraños de la Ciencia.”

Hi trobareu una mica de tot, com ara fets curiosos i acudits però també hi ha experiments i exàmens.

La pàgina va merèixer el Premi al millor treball amb suport informàtic del XIII Certamen Casa de las Ciencias (http://www.casaciencias.org/gl/) de Divulgación Científica i pensem que és molt adequada per a qualsevol que estigui interessat en la ciència però, especialment, per als estudiants de Primària i Secundària.

Enllaç web: http://www.ciencianet.com/

Foto: Autor Iarryc (a wikimedia commons)

Aplicacions del 3D a la medicina

El 3D no només està canviant la manera de veure el cinema i ben aviat la televisió, també tindrà aplicacions directes en el camp de la ciència.

En aquest cas, aquest vídeo de Deutsche Welle en anglès ens mostra com ho fan servir a un centre d’alta tecnologia mèdica a Leipzig. Les dades del pacient es converteixen en imatges en 3D. D’aquesta forma, els metges poden eliminar de forma virtual la pell i els músculs i – fins i tot, determinades parts del cervell – de la imatge virtual i aconseguir així veure millor el tumor que s’hi amaga.

http://www7.dw-world.de/vdt/index.php?v=en_box7&w=985&l=&o=0&p=1&i=0&start=0&end=0&o=0&f=FlashHigh

A la foto, podeu veure una il·lustració del procés de trepanació del llibre de Hans von Gersdorff "Feldbuch der Wundarzney" (1517), l’artista va ser Hans Wechtlin (a Wikimedia Commons)

Productes baixos en CO2 (Article de La Vanguardia, 10/10/10)

A La Vanguardia d’avui hi ha un interessant article sobre els esforços de la indústria per promocionar els seus productes com a baixos en CO₂ per tal d’atraure els consumidors més preocupats pel medi ambient.

Això enllaça en certa manera amb el nostre post sobre la mesura de l’impacte ecològic (o ecological footprint). En el cas de la indústria, s’apunta que un dels problemes és homogeneïtzar la mesura de l’impacte per garantir que la informació que s’ofereix al consumidor sigui comparable d’un producte a un altre i que el consumidor sàpiga exactament què inclou aquesta suposada reducció de l’impacte.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101110/54067355222/productos-bajos-en-co2.html

Foto: pertany a la nostra obra "Sostenibilitat" (http://www.tibidaboedicions.cat/node/30)

Vídeos de ciència a wikimedia commons

Si voleu ampliar coneixements o veure amb més claredat com funcionen determinats fenòmens, us poden interessar els vídeos que es publiquen a wikimedia commons.

A la categoria de ciència, hi ha actualment vídeos sobre astronomia, biologia, química, mates, explosions nuclears i experiments de física.

Recordeu, també, que – a diferència de youtube - molts d’ells tenen permís de l’autor per ser utilitzats i/o publicats. Així que us poden ser molt útils.

Enllaç: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Science_videos

Foto: Autor Cawi2001 (a wikimedia commons)