Amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals

dimecres, 29 de desembre del 2010

Per acabar l'any: SOLARVIEWS, una web sobre l'espai

Per acomiadar el 2010, us animem a visitar aquesta web amb imatges, informacions i vídeos sobre l’espai. És força exhaustiva i es pot consultar en anglès, castellà, portuguès, alemany i francès. Us pot ser molt útil per documentar algun treball (en especial, treballs de primària i secundària) o simplement, per tafanejar una mica.

Enllaç web SOLAR VIEWS: http://www.solarviews.com/

La foto pertany a la nostra obra Descobriments de la ciència (http://www.tibidaboedicions.cat/discov/descob_cat/).

dimecres, 22 de desembre del 2010

Tecnologies de l'aigua: Agència Catalana de l'Aigua - Visites a la dessalinitzadora de Tordera (per a escoles)

Fa uns dies parlàvem de l’aigua, en relació als treballs del MIT per desenvolupar un potabilitzador d’aigua portàtil i a les necessitats d’aigua potable a Haití. Doncs bé, com tots sabem, el nostre país també té força mancances en aquest aspecte.

Per això pensem que pot ser interessant saber més sobre les tecnologies que envolten l’aigua que consumim. L’Agència Catalana de l’Aigua organitza visites a la dessalinitzadora de Tordera per a escoles. Una activitat interessant ja que, com diu l’ACA a la seva web:

“ L'aigua és un bé essencial per a la vida, per al medi ambient, per a les persones i per al seu desenvolupament, però alhora és un bé fràgil i finit.

Mentre el volum d'aigua acumulat en els embassaments i els aqüífers supera les necessitats de consum, el subministrament està garantit. Malauradament, l'evolució dels règims de pluges fa pensar que en un futur proper no podrem garantir el subministrament si, entre altres mesures, no hi afegim una altra font, que en aquest cas és la Mediterrània.

La dessalinització és una de les alternatives de producció d'aigua no convencional que permet afegir recursos addicionals als sistemes d'abastament per garantir el subministrament.

És en aquest sentit que l'Agència Catalana de l'Aigua ha desenvolupat, amb la col·laboració de les empreses Acciona i Aqualia, un programa de visites a la dessalinitzadora adreçat a les escoles de Catalunya.

L’objectiu d’aquestes visites, gratuïtes, és divulgar el paper de l’aigua dessalinitzada com a alternativa per a la garantia d’abastament, fomentar actituds d’estalvi i donar a conèixer les instal·lacions i el procés de dessalinització. Les visites estan adreçades únicament a grups de cicle d’educació primària (4t, 5è i 6è), d’educació secundària (1r, 2n, 3r i 4t) i batxillerat (1r i 2n), organitzats en grups de, com a màxim, 30 persones.”

En aquest enllaç podeu trobar més informació: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P28000596561278947955956

Animació: Autor Gmaxwell (a wikimedia commons)

Per cert, si algú de vosaltres hi ha estat i té ganes d’explicar-nos com ha anat, ja ho sabeu, esperem els vostres comentaris.

dijous, 16 de desembre del 2010

X-PERIMENTA: grava un vídeo de ciència i guanya un premi



Potser us interessarà si us agraden la ciència, el vídeo i les activitats divertides. Hem sabut d’aquesta iniciativa que ha endegat RECERCA EN ACCIÓ. Com ells mateixos expliquen: “Aquesta iniciativa s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic per tal de fer-lo més entenedor.”


Es tracta d’un vídeo curtet (3 minuts), hi ha vuit premis previstos i queda força temps encara: fins el 30 de març per enviar la fitxa d’inscripció i fins el 30 d’abril de 2011 per enviar el vídeo.


Encara que no us animeu a gravar el vídeo, us recomanem molt visitar la web de RECERCA EN ACCIÓ, segur que us agradarà:


http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticia/20101021-x-p-rimenta-fe.jsp



La foto de la càmara és de domini públic i l'hem trobada a Wikimedia Commons.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Fotografia científica: MICRO MONSTRES

Ben aviat sortirà el llibre al Regne Unit, publicat per Amber Books, però a la web de The Telegraph ja podeu disfrutar aquestes magnifiques fotos d’insectes.

http://www.telegraph.co.uk/science/picture-galleries/8120231/Micro-Monsters-scanning-electron-microscope-images-of-insects-spiders-and-creepy-crawlies.html?image=7

La foto que us oferim no pertany a aquesta obra, sinó a André Karwath (a wikimedia commons) i es tracta d’una Sympetrum flaveolum.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Avançament editorial: Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana





Us oferim el text d’un dels apartats de l’obra “Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana” com a avançament, ja que l’obra sortirà a la venda en breu. Així us podeu fer una idea de com es tracten els temes.







Ara bé, no oblideu que és un obra que compta amb suport DVD, així que cada tema, va acompanyat d’arxius multimèdia, que el fan més entenedor i dinàmic.







Com sempre, restem a la vostra disposició, si voleu més informació a tibidabo@tibidaboedicions.cat, a la web www.tibidaboedicions.cat i tel. 93 212 69 49.













13. Per què els sistemes informàtics fallen?







Els ordinadors (i els programes informàtics) són un element cada cop més present a la nostra vida quotidiana. Darrere d’un caixer automàtic, una centraleta telefònica, el quadre de comandaments d’un cotxe o els controls d’un avió s’amaguen ordinadors que fan les funcions per a les quals han estat designats.







L’impacte que tenen els sistemes informàtics a la nostra vida és tal que el seu mal funcionament pot causar-nos petites molèsties (com el cas d’un caixer automàtic fora de servei) o costar-nos la vida (com va passar amb la nau espacial Columbia). Però, per què el software és tan propens a fallades? Què el diferencia d’altres productes construïts per l’home? Quin tipus de control es duu a terme actualment al software? Què es pot fer per reduir el nombre de fallades que presenta el software?




70




Aquest article vol respondre a aquest tipus de preguntes, per donar una idea al lector de les tècniques actuals per controlar i millorar la qualitat del software. És probable que gairebé tothom hagi sentit algun cop històries relacionades amb fallades de sistemes informàtics. Són ja clàssiques les històries de la nau espacial Columbia, l’aeroport de Denver, l’Airbus 320, el pentium i un llarg etcètera, on el comportament no esperat del sistema software comporta conseqüències no desitjades. En algun dels casos citats, la nau espacial Columbia o l’Airbus 320, les conseqüències no desitjades van arribar a ser fatals, ja que van costar vides humanes. En els casos de l’aeroport de Denver i el pentium, tot i que les conseqüències no van arribar a ser fatals per a la vida humana, sí van causar trastorns importants.







És cert que l’ordinador (i els programes informàtics) és un element cada cop més present a la nostra vida quotidiana. Darrere d’un caixer automàtic, una centraleta telefònica, el quadre de comandaments d’un cotxe o els controls d’un avió s’amaguen ordinadors que fan diligentment sense parar les funcions per a les quals han estat programats... no tan diligentment, podria pensar algú referint-se al comportament no previst d’aquests aparells.







Per als profans en la matèria, els ordinadors són màquines amb comportament intel·ligent de les quals sembla sortir-hi màgia. Tanmateix ni hi ha cap mena de màgia a màquines el cor de les quals està format per circuits íntegrament de silici. El funcionament d’un ordinador es tradueix en l’execució successiva per part de la màquina d’una sèrie d’instruccions precises, igual que quan un poeta recita els versos escrits a un manuscrit per delectar-nos les orelles amb una història apassionant.







71




De la mateixa manera que el poeta pot introduir faltes d’ortografia, sintàctiques o semàntiques als versos que compon, el programador pot introduir faltes a la seqüència d’instruccions que ha d’executar l’ordinador. I de la mateixa manera que les frases mal compostes poden causar frases malsonants per a les nostres orelles, les faltes als programes informàtics poden causar comportaments inadequats per part del sistema, o fallades del mateix.







Un cop aclarida la màgia dels ordinadors, la pregunta està servida: si un ordinador es limita a executar les ordres que li han programat, per què el software és tan propens a fallades? Què el diferencia d’altres productes construïts per l’home? Quin tipus de control es duu a terme actualment al software? Què es pot fer per reduir el nombre de fallades que presenta el software? A ningú no se li acudiria comprar un electrodomèstic sense garantia, un producte




alimentari sense data de caducitat o que no en mostrés la composició o un cotxe que pogués quedar-se aturat al bell mig de la carretera, sense més. Però és cert que es compren programes (també anomenats software o sistemes informàtics) que són defectuosos i que misteriosament perden documents o presentacions importants, les corrompen o, simplement, deixen de funcionar sense més, obligant-nos a reiniciar el sistema, amb la consegüent pèrdua de dades.







El fet que el software falla és àmpliament acceptat pels usuaris. És més, la majoria dels usuaris (per no dir tots) consideren que fallar és una propietat inherent del software. Fins a cert punt tenen raó. Avui en dia no es pot vendre cap mena de software assegurant que és lliure de fallades, que és el mateix que assegurar el seu funcionament. 72




Les aplicacions de la ciència a la nostra




En molts casos no és per negligència del fabricant; simplement passa que les faltes existents al software escapen als controls de qualitat imposats pel fabricant (també anomenat desenvolupador) per diversos motius, com poden ser la complexitat del mateix software o la probabilitat que la fallada es produeixi sigui molt baixa. En d’altres casos el fabricant fa el software apressadament, posant per davant la data de llançament al mercat del producte als controls de qualitat als quals hauria de ser sotmès l’esmentat producte.







El control de qualitat d’un producte software és diferent al d’altres productes produïts per la indústria, ja que, a diferència d’una peça mecànica, no és res tangible. El control de qualitat d’un producte software es pot aconseguir utilitzant dos tipus de mesures:







- Preventives. Són les mesures preses a priori o abans de fer el software. Defineixen una sèrie d’activitats a seguir durant la construcció del software, per a que el producte obtingut no sigui de mala qualitat.







- Correctives. Són aquelles mesures que es prenen a posteriori, un cop construït el producte software. En aquest moment s’avalua la qualitat del mateix i, si el valor obtingut és inferior al desitjat, es proposen millores a l’esmentat producte o al procés seguit per a construir-lo.







Dins de les mesures preventives s’agrupen totes les activitats relacionades amb el procés seguit per a la construcció de sistemes informàtics. Engloben les bones maneres o bon fer d’un sistema. De la mateixa manera que una casa no es fa començant a posar totxanes sense sentit, sinó que han de passar per etapes en les quals es fa un estudi geològic del terreny, es fan uns plànols de la mateixa, etc., desenvolupar un sistema software no és posar-se a treballar sense més, sinó que requereix passar per una sèrie d’etapes prèvies d’anàlisi del problema i disseny del sistema a construir.







Dins de les mesures correctives s’engloben les activitats pròpies de l’avaluació del producte software. L’avaluació d’un producte software es pot realitzar seguint dues estratègies diferents:




- Anàlisi estàtica. Estudien propietats del sistema software que són visibles quan aquest està en repòs.







- Anàlisi dinàmica o proves. Estudien propietats del sistema software que només poden manifestar-se quan el sistema es posa en funcionament.







Les tècniques d’anàlisi estàtica es basen en estudiar la forma del sistema, mentre que les tècniques d’anàlisi dinàmica es basen en estudiar el comportament del sistema. A aquestes alçades el lector ja ha de tenir una idea que els esforços per garantir la qualitat d’un sistema software són importants, tanmateix, resulten insuficients. Potser en el futur, quan la investigació en aquest tema avanci, o quan la programació no sigui tema d’humans, sinó de les pròpies màquines, es podrà arribar a produir software lliure de fallades al 100%.



Només afegir que aquesta obra està disponible online (vegeu subscripció online a "Ciència i societat" http://www.tibidaboedicions.cat/)


dijous, 9 de desembre del 2010

Investigació a Oxford: L'estimulació electrònica del cervell millora els resultats en matemàtiques



Ara que s’acosten les dates en què molts estudiants de Primària i Secundària rebran les notes del primer trimestre, val la pena recordar les investigacions que duu a terme el neurocientífic Dr. Cohen Kadosh a la Universitat d’Oxford .En aquestes investigacions han demostrat que aplicar corrents elèctriques al cervell pot millorar la capacitat per a les matemàtiques durant uns sis mesos.


Segons ha declarat el Dr. Cohen Kadosh: “Aquest és el primer estudi a gran escala que s’adreça a facilitar formes de millorar les capacitats matemàtiques de les persones amb dificultats d’aprenentatge. Per ara, és un treball experimental així que de cap manera diem que s’hagin d’utilitzar aquestes tècniques amb nens amb dificultats d’aprenentatge. Cal encara fer moltes més investigacions abans de poder plantejar l’estimulació elèctrica com un tractament. (...) L’estimulació elèctrica no et farà convertir-te en un Einstein però, amb una mica de sort, podrem ajudar a algunes persones a defensar-se millor en matemàtiques.”


L’informe d’aquesta recerca ‘Modulating neuronal activity produces specific and long lasting changes in numerical competence’ de Roi Cohen Kadosh i equip es va publicar a Current Biology el 4 de novembre de 2010.


Enllaç amb la notícia de la Universitat d’Oxford (en anglès): http://www.ox.ac.uk/media/news_stories/2010/101104.html


La imatge és una resonància magnètica i l'autor és Ranveig (a wikimedia commons)

dijous, 2 de desembre del 2010

Animació sobre l'atmosfera - Sostenibilitat

En aquest enllaç podeu veure una animació sobre l’atmosfera que forma part de la nostra obra Sostenibilitat

http://www.tibidaboedicions.cat/videos/ciencia/atmosfera.swf

A Sostenibilitat es dediquen dos apartats a l’atmosfera:

1er El dinamisme de l’atmosfera explica què és l’atmosfera, quina és la seva composició, com influeix sobre la vida i quan considerem que hi ha contaminació. La contaminació no només és d’origen antropogènic, sinó que hi ha determinats processos naturals que la fan augmentar. Pel que fa a l’antropogènica es produeix per l’emissió directa de contaminants o per l’acceleració de processos naturals contaminants.

2on A Com es contamina l’atmosfera? s’esmenten el principals contaminants existents a l’atmosfera urbana i es constata que la contaminació no és un problema nou, ja que va començar amb l’ús de combustibles fòssils com a font d’energia. També es comenten els principals tipus de contaminació a l’atmosfera i les conseqüències que té sobre els ésser vius i la matèria.

Podeu consultar l’índex complet de temes i obtenir més informació sobre l’obra a http://www.tibidaboedicions.cat/node/30 o contactant amb nosaltres al correu electrònic tibidabo@tibidaboediciones.com o al telf. 93 212 6949. També ens trobareu a facebook i twitter.

Foto de la Vall de Nil, que forma part de l’obra “Sostenibilitat”