Els autòmats cel·lulars (cellular automata)

Us oferim aquest vídeo i un fragment de l'article dedicat als AUTÒMATS CEL·LULARS que forma part del nostre servei TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/).

"Al segle XX hem assistit a tres grans revolucions científiques: la teoria quàntica, la genètica i les ciències de la computació. Curiosament, totes es distingeixen per una cosa en comú: la seva visió discreta de la realitat. El quant, el gen i el bit, respectivament, han estat els seus conceptes fundadors.

Von Newman, un dels matemàtics més extraordinaris d’aquell segle, va contribuir decisivament a les tres àrees. Les seves aportacions a la mecànica quàntica i al disseny de les modernes màquines de computació són de sobres conegudes. Però, què va tenir a veure amb la revolució genètica?

El somni de la creació de vida per l’home impregna totes les mitologies i cultures, des del Golem a Frankenstein, des dels caps parlants de la Grècia clàssica als autòmats mecànics de Vaucasson. Un punt clau és l’autoreproducció. Sota quines condicions un sistema és capaç de reproduir-se a ell mateix?

A la dècada dels cinquanta, Newman estava preocupat per aquest problema. Inicialment el va atacar des d’una perspectiva d’enginyer, mecànico-constructiva. Els ordinadors estaven començant al món i S. Ulam, un altre famós matemàtic, hi jugava simulant sistemes que avui anomenem autòmats cel·lulars (de l’anglès cellular automata o CA). Fou Ullam qui va proposar a Newman que utilitzés els CA per resoldre el seu problema. I la proposta va culminar en èxit. Els seus resultats profèticament coincidirien en allò essencial, amb el misteri de misteris que s’estava desentranyant en aquells moments: el codi genètic. Des d’aquells inicis l’estudi dels CA ha passat per diverses etapes, més o menys fosques, d’interès per a la comunitat científica. Fins que, a la dècada dels 80, C. Langton els va proposar com model abstracte per a l’estudi d’allò que va batejar com a vida artificial.

La fascinació que produeixen resideix en com la senzillesa de les seves regles locals genera patrons globals emergents. Avui els CA constitueixen una eina bàsica de simulació. Qualsevol sistema d’equacions diferenciables pot ser representat com un CA. I gràcies a la seva forma discreta s’adapta perfectament al discurs d’un ordinador."