ERRADES INFORMÀTIQUES: PER QUÈ?

Aquest mes de juny, United Airlines informava de la suspensió dels seus vols per una errada informàtica, el que va provocar retards i molèsties a milers de viatgers arreu del món.

Notícies premsa:
http://www.eitb.com/videos/noticias/internacional/detalle/683516/suspendidos-vuelos-united-airlines-fallo-informatico/

http://www.lavanguardia.com/internacional/20110618/54173552959/united-airlines-anuncia-el-restablecimiento-de-sus-sistemas-informaticos.html

Però d’errors informàtics n’hi ha sovint, de grans i de petits. En un altre cas, als EUA, el programa de visats va informar per error a milers d’immigrants que se’ls havia concedit el visat per viure als Estats Units (http://www.europapress.es/latam/sociedad/noticia-eeuu-error-informatico-loteria-visados-causa-anulacion-22000-permisos-residencia-eeuu-20110513174708.html).

I també als EUA, la NASA informava que un error informàtic va acabar amb una càpsula a Mart (http://www.elpais.com/articulo/sociedad/NASA/afirma/error/informatico/termino/Mars/Global/Surveyor/elpepusoc/20070414elpepusoc_1/Tes).

Està clar que la informàtica té un paper protagonista en la nostra societat. Així doncs, és lògic que ens preguntem per què fallen els sistemes informàtics?

Aquesta és la pregunta que mira de respondre un dels temes que formen part de l’obra CIENCIA I TECNOLOGIA (http://www.tibidaboedicions.cat/) i del qual forma part el vídeo que us oferim i el fragment de text que segueix:

“Avui en dia no es pot vendre cap mena de software assegurant que és lliure de fallades, que és el mateix que assegurar el seu funcionament. En molts casos no és per negligència del fabricant; simplement passa que les faltes existents al software escapen als controls de qualitat imposats pel fabricant (també anomenat desenvolupador) per diversos motius, com poden ser la complexitat del mateix software o la probabilitat que la fallada es produeixi sigui molt baixa. En d’altres casos el fabricant fa el software apressadament, posant per davant la data de llançament al mercat del producte als controls de qualitat als quals hauria de ser sotmès l’esmentat producte.

El control de qualitat d’un producte software és diferent al d’altres productes produïts per la indústria, ja que, a diferència d’una peça mecànica, no és res tangible. El control de qualitat d’un producte software es pot aconseguir utilitzant dos tipus de mesures:

- Preventives. Són les mesures preses a priori, o abans de fer el software. Defineixen una sèrie d’activitats a seguir durant la construcció del software, per a que el producte obtingut no sigui de mala qualitat.
-Correctives. Son aquelles mesures que es prenen a posteriori, un cop construït el producte software. En aquest moment s’avalua la qualitat del mateix i, si el valor obtingut és inferior al desitjat, es proposen millores a l’esmentat producte o al procés seguit per a construir-lo.

Dins de les mesures preventives s’agrupen totes les activitats relacionades amb el procés seguit per a la construcció de sistemes informàtics. Engloben les bones maneres o bon fer d’un sistema. De la mateixa manera que una casa no es fa començant a posar totxanes sense sentit, sinó que han de passar per etapes en les quals es fa un estudi geològic del terreny, es fan uns plànols de la mateixa, etc., desenvolupar un sistema software no és posar-se a treballar sense més, sinó que requereix passar per una sèrie d’etapes prèvies d’anàlisi del problema i disseny del sistema a construir.

Dins de les mesures correctives s’engloben les activitats pròpies de l’avaluació del producte software. L’avaluació d’un producte software es pot realitzar seguint dues estratègies diferents:

-Anàlisi estàtica. Estudien propietats del sistema software que són visibles quan aquest està en repòs.

-Anàlisi dinàmica o proves. Estudien propietats del sistema software que només poden manifestar-se quan el sistema es posa en funcionament.

Les tècniques d’anàlisi estàtica es basen en estudiar la forma del sistema, mentre que les tècniques d’anàlisi dinàmica es basen en estudiar el comportament del sistema. A aquestes alçades el lector ja ha de tenir una idea que els esforços per garantir la qualitat d’un sistema software són importants, tanmateix, resulten insuficients. Potser en el futur, quan la investigació en aquest tema avanci, o quan la programació no sigui tema d’humans, sinó de les pròpies màquines, es podrà arribar a produir software lliure de fallades al 100%.”